Poligàmia

Ahir pel matí a La 2 feien un documental sobre l'Àfrica i les seves tradicions. Ha sortit una família de Mali formada per un home i les seves dues esposes, que també a més son germanes. El que m'ha fet gràcia és que en les entrevistes individuals a cada una de les dones elles es creien la favorita del marit, però, segons ell no tenia cap favorita per que la dona especial de la seva vida era la seva mare.
Segons es deia en el reportatge la poligàmia tenia les seves ventatges, com que degut a la emigració hi havia el doble de dones que d'homes i així no es quedaven tantes solteres. També permet tenir més mà d'obra per a treballar. Una altra de les causes és el costum de no tenir relacions sexuals amb la dona que ha parit fins a passats dos anys del naixement, i clar, pocs homes poden esperar tant de temps. També és important la dada que, segons les enquestes, quanta més formació acadèmica tenen les dones menys favorables a la poligàmia són.
Personalment no tinc res en contra de que tres o més persones, lliurament, decideixin viure juntes. El que passa és que normalment els casos de poligàmia en aquest món sempre hi ha moltes de les dones implicades que realment no volen compartir el marit, però, no tenen més remei.