Estava jo pensant com espressar les meves idees sobre els "defensors" de la democràcia quan he trobat aquest post d'en Nihil Obstat que ho diu perfectament: Els hipòcrites de la llibertat

Dóna gust veure com ara els antics camarades es preocupen tant per la llibertat. Normalment, ridiculitzaven les llibertats democràtiques qualificant-les de formals, burgueses i no sé quantes atrocitats més. Però n'hi ha prou que un estat democràtic -víctima d'un o més atacs terroristes de destrucció massiva- prengui mesures per garantir millor la seguretat perquè els més abrandats camarades esdevinguin els més grans defensors de la democràcia liberal. Exactament el contrari del que fan respecte l'Iraq, on acusen el govern i les forces de la coalició de no garantir prou la seguretat i on menyspreen els avanços que se'sta fent cap a la llibertat i la democràcia. Resulta difícil trobar una hipocresia més gran! Preparem-nos, doncs, per a la campanya de demagògia que faran ara respecte el pobre noi mort a trets per la policia al metro de Londres divendres passat.
També aquest escrit de l'Avui sintetitza el meu pensament:
Un punt de reflexió
Primfilador
Cal distingir entre llibertat i privacitat. Pròpiament, encara no sé que s'hagi pres cap mesura en cap país democràtic que vagi contra la llibertat, estrictament parlant.

Pel que fa a la privacitat de l'individu, cal distingir tres supòsits diferents:

1) La privacitat que actua de contrapès de la manca de llibertat.

2) La privacitat que ens protegeix d'intromissions indegudes en els nostres afers.

3) La privacitat que es reclama per saltar-se les lleis o atemptar contra la llibertat dels altres.

La clau és fer innecessària la primera, garantir la segona i evitar la tercera.

Com? No ho sé. Però crec que no està mai de més plantejar correctament els conceptes.