Trobo molt acurat aquest article d'en Marçal Sintes a l'Avui:
Pseudoprogressistes contra Blair

Marçal Sintes
El pseudoprogressista espanyol es caracteritza, entre d'altres coses, pel costum de demostrar el seu progressisme sobretot si es tracta d'opinar de l'estranger. Així, per exemple, està radicalment a favor dels drets culturals dels indígenes guatemalencs però rebutja per provincià, essencialista i antiquat que un català vulgui que el deixin viure en català. De la mateixa manera, al pseudoprogressista espanyol li sembla horrible que Tony Blair estigui decidit a no deixar entrar a la Gran Bretanya els imams radicals i que vulgui retornar al seu país els que justifiquin públicament el terrorisme o en facin apologia. Desconec si Blair podrà finalment fer fora els imams o en segons quins casos només els podrà ficar a la presó. No obstant, és curiós que Blair escandalitzi els pseudoprogressistes espanyols, els quals davant el cas britànic apel·len solemnes a la llibertat d'expressió i a no criminalitzar el pensament, especialment tenint en compte que els que ara es posen les mans al cap han acceptat i han donat suport al tancament de publicacions a Euskadi i a la il·legalització, via llei de partits, de formacions polítiques per no haver condemnat els atemptats d'ETA. Ja se sap que quan es tracta de pontificar sobre el que cau lluny i el que han de fer els altres, fer-se passar per progressista és bufar i fer ampolles.

Hi ha governs que sembla que s'inspirin en les pel·lícules dels Monty Python a l'hora de pendre alguna decisió. Si no em creieu llegiu aquest article i ja em direu si no és veritat el que dic.