Totalment d'acord amb aquest article de la Pilar Rahola sobre Isabel Pantoja.

Jo també sóc un mal blogger

Aquest és el manifest del mal blogger. Hi estic totalment d'acord i m'apunto a ell.

Genial article de la camarada Pàmies. Em pregunto si l'Avui publicaria un article així sobre Pinochet.

Veient aquest migdia les notícies a Cuatro, sortien les imatges del rescat d'unes persones que eren sota les runes d'un edifici a Gaza. M'ha cridat l'atenció que una de les víctimes, un noi, tenia la roba i la cara netes. Recordo quan ajudava al meu pare a fer qualsevol petita obra a casa, com a poc que piquessim la paret, acabàvem ben coberts de pols. Suposo que les construccions palestines son diferents i si s'et cau una casa al damunt no t'embrutes.

El que no entenc d'aquest nou Tripartit, ara anomenat Entesa, que si pel que és més que evident ja estaven d'acord abans de les eleccions, perquè no és van presentar en coalició o, si més no, amb el missatge clar que, sempre que fos possible, anaven a repetir un govern d'unitat.

La tonteria del dia

Copio i enganxo una carta al director de l'Avui d'avui:

Els okupes
Discrepo de l'enfocament amb què l'AVUI està tractant últimament el problema dels okupes. Si bé és cert que entre aquest col·lectiu hi trobem gent de tota mena, el moviment okupa és la pedra a la sabata d'una societat panxacontenta: la Barcelona dels pisos de 100 milions i les hipoteques a 50 anys. La dels bancs, les immobiliàries i tota la colla d'intermediaris que s'estan fent d'or a costa d'especular amb un dret universal, el dret a un habitatge.

El moviment okupa planta cara obertament al sistema i a la societat. A un sistema global que provoca guerres, fam, contaminació i misèria en altres zones del planeta. Basat en el consum, l'individualisme i el control de l'opinió pública.

I a una societat injusta, mercantilista i insensible envers els més febles. Fonamentada en l'especulació, la corrupció i la degradació del medi ambient. El moviment okupa té cada cop més acceptació entre un jovent que no confia gens ni mica en els polítics. Desesperançat amb el present i amb el futur.

Josep Ferrer