En El País d'avui hi ha un article de José Yoldi sobre els diferents punts de vista sobre la lluita antiterrorista que hi ha entre els Eua i Europa. Mira que hi ha gent que se l'agafa amb paper de fumar quan escriu sobre el terrorisme. No es donen compte que igual com el món canvia el terrorisme també, però, encara pensen en uns terroristes de conte en que realment son uns idealistes equivocats en la seva manera d'aconseguir un món millor per a tots i que amb una mica de voluntat per part de la societat els podríem treure del seu error.

El terrorisme islàmic no es pot comparar amb el de base ideològic-nacionalista que és el que històricament hem patit. L'objectiu d'Al Qaeda no és una idea somiatruites de fraternitat universal, si no, la nostra total destrucció, tant com a societat com físicament.

Posats a citar a Jaume Perich, com fa Yoldi, prefereixo allò de que "enlloc de ser l'univers infinit, preferiria tenir-la tres centímetres més llarga".

Prisión para un padre que propuso a un travesti tener sexo con su hija de 6 años. Hi ha vegades que la realitat supera la ficció.

Avui El País publica un article autoexculpatori a Roman Polanski. Costa pensà que sigui la mateixa persona la que ho escriu que la que en una entrevista de fa uns anys deia, tot fatxenda, que tots els homes inclòs el jutge que el va condemnar es volien follar les noietes. Suposo que el director de cine ho deu veure magre quan escriu aquest text tot fent el ploricó.

En El Cultural, suplement cultural de El Mundo, de la setmana passada aprofitant el dia de Sant Jordi publiquen un article sobre l'edició en català. Està redactat sota el principi tant comú en el periodisme espanyol en general i en el d'aquest diari en particular, per molt que ho negui en Sostres, "si no podem parlar malament dels catalans millor no parlar". El text està ple de mala llet, comparen les dades de tiratge entre els llibres en català i en castellà sense fe cap referència a la quantitat de lectors d'una i altra llengua, potser tindrien que plantejar-se perquè si son tresientos millones, la tirada normal d'un llibre en la seva llengua sol ser de 6.000 exemplars, només el doble de l'habitual tirada d'un en català.

També agrair-li a Valentí Puig que em consideri, als meus quaranta anys un lector no adult, gràcies.

I per acabar és de vergonya la manipulació d'un comentari de Sergio Gaspar. En el destacat hi diu: "Quienes afirman que el mercado es una equivocación deberían hacer un curso urgente de democracia y libertad", així volen cargar-se les ajudes al llibre en català fen servir les paraules de l'editor, però, si llegim el comentari sencer: "Se han cometido errores, pero el máximo error hubiese sido dejar que decidiense exclusivamente el mercado. Quienes defienden el mercado diciendo que nunca se equivoca, deberían recordar la reciente crisis inmobiliaria y finaciera. Quienes afirman que el mercado es una equivocación, deberían hacer un curso urgente de democracia y libertad", entenem que vol dir Gaspar i no el que l'articulista, Nuria Azancot, vol fer-l'hi dir.