Veien l'anunci televisiu sobre l'estalvi d'aigua que amb els nostres impostos ha pagat el Ministerio de Medio Ambiente, m'ha vingut a la memòria que fa uns dies vaig llegir que el 80 per cent del consum d'aigua era per part dels agricultors l'altre 20 per cent se'l repartien l'industria i el consum humà. trobo increible que a l'anunci es responsabilitzi de l'estalvi d'aigua al ciutadà que s'afeita amb l'aixeta oberta i no hi sorti cap pagès regant per inundació un camp de, per exemple, bledes.

Trobo que és una dada interessant per calibrà correctament l'abast de la questió. Trobo que hi han fets que s'exageren molt. ¿Com pot ser que el tema de l'adopció per part de persones homosexuals sigui mediàticament tant important i després et trobis amb que la realitat és que només hi ha una parella que volen adoptar?

La tonteria del dia.

Casualment he trobat un altre blog escrit per Alan Smithee. Ja som dos, jejeje

Aquesta entrevista amb Antón Uriarte catedràtic de Geografia Física de la UPV està força bé. Explica com el que passa amb el clima no és tant estrany. Em sembla que hi ha molts ecologistes que els molesta que hi hagi persones poblant el planeta. Potser preferirien un món sense humans.

"Internet es una amenaza o una liberación, depende de como lo uses. Sgae es tu referencia y la mano amiga que te acercará a lo mejor de las redes y te ayudará a evitar los riesgos de la globalización porque trabajamos para la cultura, cultura de todos, la que nos hace iguales en nuestra diversidad, la que respeta las diferencias y asume el mestizaje, la que nos hace más tolerantes y también más eficaces en la defensa de nuestros derechos, tus derechos".
Aquesta frase pertany a Eduardo "Teddy" Bautista President de la SGAE. L'únic comentari que faré a aquesta frase és el curiòs que és que el senyor Bautista tingui la santa barra de dir-nos que podem o no podem fer amb internet. En el que a mi respecte ja sóc prou gran com per prendre les meves propies decisions.

Ahir a la nit vaig veure a Tve 2 la pel·lícula La Solución Final. Aquest film m'ha impressionat. trobo que està molt ben interpretat i manté un bon pols narratiu i el fet de succeir l'acció en un mateix escenari i amb els mateixos personatges no fa gens feixuc el ritme. Però realment el que més m'impressiona és que els fets explicats son certs. Que és cert que es van reunir per planificar l'extermini de milions de jueus, d'excedents humans com diuen en la pel·lícula, d'una manera industrialtzada. Suposo que buscar eufemismes al que realment és un assassinat en massa feia tranquilitzar les conciències de més d'un. Cada cop que hi penso en l'Holocaust no poc reprimir el fàstic que em fan les cada cop més sovint comparacions de la política de l'estat d'Israel amb els nazis. Crec que s'ha de ser un malparit per comparar l'horror industrialitzat amb la situació a Palestina.

Aquesta és una carta al director publicada a l'Avui d'avui, crec que te tota la raó:
Antisemitisme a Barcelona
Si ja era sorprenent llegir la carta de la Pilar Rahola denunciant un llibre editat per l'Ajuntament de Barcelona per banalitzar l'Holocaust, és totalment surrealista llegir la resposta dels autors en aquest mateix diari el 26 de maig.Els autors, després d'explicar els objectius didàctics del seu llibre (que se centra en els republicans als camps nazis), diuen textualment que "de tots els problemes que hi ha al món ara mateix, probablement n'hi ha dos [...] que tenen moltes semblances amb el genocidi nazi": Guantánamo i Cisjordània.Quants talibans han estat afusellats o gasejats a Guantánamo? Cap. El problema no són les horroroses tortures a les presons. Això també passa a Espanya, França o Rússia. Quants països del món protegeixen les seves fronteres? Tots. A Espanya hi ha el magnífic mur de Melilla que no ha estat mai objecte de cap crítica per part dels experts en acusar els jueus dels mals del món. Tots aquests discutibles murs serveixen per mantenir els estrangers fora, no per empresonar els ciutadans dins el propi país, com passava amb els murs comunistes.Si els senyors Pagès i Casas tenen decència, que parlin de Corea del Nord, Txetxènia, Timor Oriental o Rwanda. Que parlin de genocidis reals fets avui, i no facin propaganda de les dictadures islàmiques. El policia no és el delinqüent i la víctima no és el botxí.Si quedem que Israel i els EUA són avui el mal, tenim una societat malalta. I les dues guerres mundials no les van crear líders folls sinó societats greument malaltes.Crec que mantenir aquesta comparació desautoritza totalment el llibre de l'Ajuntament de Barcelona i la cultura general dels seus dos autors, a part del seu coneixement dels conflictes mundials actuals, i mostra un evident desconeixement del que van ser els règims socialistes, tant de dretes com d'esquerres, i en particular el dirigit pel Partit dels Treballadors Alemanys Nacionalsocialistes.
Martí Cabré Terrassa

Mirant la secció d'opinió del Diario de Cádiz d'avui em crida l'atenció que de sis articles dos parlin de Catalunya, més ven dit, del manifest aquest de els intel·lectuals sobre un nou partit polític. El curiòs de tot això és que de tots els gaditans que conec cap en parli i si els diaris. Deu ser allò de la diferència entre opinió pública i opinió publicada.

Suposo que tothom que ha votat sí en aquesta enquesta, inmediatament després de votar han desconnectat els seus PC's i la resta dels aparells elèctricc que tenen a casa.