Si jo sabés expressar els meus pensaments d'una manera acertada escriuria sobre la polèmica arran de les paraules de Benet XVI un article com aquest. Sort que hom té internet per trobar algú que sap escriure els meus pensaments com déu mana.

En Sala-i-Martin torna a clavar-la amb aquest article.

Un altre provocador de via estreta.

No per espera't deixa de ser sorpressiu. Avui es juga la primera jornada de la Supercopa de bàsquet, acabo de veure les notícies del vespre d'Antena3 i no han fet cap referència. L'efecte campions del món ja s'ha acabat.

Després de veure les reaccions que han hagut en el món musulmà arran de les paraules citades pel Papa, no deixa de sorprendem la violència amb la que actuen els musulmans. Resulta que s'ofenen quan se'ls considera violents i la seva manera de repondre a aquestes, falses segons ells, insinuacions és cremant i matant tot el que troben. No entendré mai la seva lògica.
Ja que estem amb aquest tema trobo molt encertat l'article d'en Jordi Graupera a l'Avui d'avui.

Darrerament m'he aficionat a llegir-me el blog d' Iñaki Anasagasti. Crec que és força interessant, recomano aquest article sobre Batasuna. crec que és important no deixar-se endur per la corrent d'opinió que vol, i porta uns quants anys intentant, possar en el mateix sac el Pnb i Batasuna.

Farà un parell d'anys que em vaig començar a interessar en llegir blogs d'internet. Hi han certes opinions que m'agraden més que altres i no em cal està totalment d'acord amb l'autor per llegir-los diariament. Crec que un blog és un lloc íntim i personal en que un escriu el que pensa sobre un tema, una notícia, etc... no pas, com sembla creuen alguns, un fòrum de discussió. Si a un no li agraden les opinios del blogger fa molt santament en no llegir-lo. El que no he comprès mai, i mira que m'esforço, és a totes aquestes persones que dia sí i l'altre també escriuen comentaris a cada post ficant-se, quan no insultant, a l'autor. Haig de reconeixer que a mi em fa força mandra escriure comentaris, però, només de pensar en primer, llegir un blog que no m'agrada i després haver de fer comentaris de cada entrada atacant a l'autor i a les seves idees, em fa venir basarda. Suposo que deuen sentir alguna mena de plaer morbós fent-ho, o que simplement, qui s'avorreix el gat pentina.

P.S.: una altra cosa que no entenc d'aquest opinadors és que normalment s'amaguen darrere de l'anonimat. No entenc perquè no escriuen el seu propi blog.

Ha mort Oriana Fallaci. El seu llibre La rabia y el orgullo em va agradar força. Descansi en pau.

Totalment d'acord amb aquest article:


No, no tots som Lorca

Iu Forn

De moment, prohibit i espero que aviat a la presó. Per fi hem posat a lloc el tal Josep Rubianes, que es fa dir Pepe per dissimular que és un traïdor. Però què s'ha pensat aquest "rojo, masón"? Retratar l'Ej-paña que va assassinar Lorca en una obra de teatre. O sigui que, moltes gràcies els que heu aconseguit fer callar la seva molesta veu.
Gràcies, senyor Ruiz-Gallardón. Gràcies per creure que s'evitarà una nova campanya de descrèdit de la ultradreta a canvi d'oblidar la dignitat. Ah, i gràcies sobretot per donar la raó als que viuen instal·lats en l'insult i el menyspreu de la seva persona. Ja veurà com li agraeixen molt el detall que ha tingut amb ells.
Gràcies també als que viviu instal·lats en l'any 1936 i que treballeu tant per tornar a la situació de llavors. Un cop més heu guanyat. I tranquils perquè al pas que anem encara falta molt perquè la societat us pari els peus. Estan massa preocupats intentant conèixer els nous concursats de Gran Hermano per ocupar-se de coses com la llibertat.
Gràcies als que diuen: "Estic amb en Rubianes, però es va passar amb el que va dir". Gràcies per opinar basant-se en la versió manipulada pels salvadors de la pàtria i no en la versió real.
I gràcies a la progressia oficial que perd el culet per signar manifestos com més freakies millors i que, com ja va passar en la campanya contra l'Estatut, està amagada. No cal que us mulleu, no fos cas, oi? Com va dir Martin Niemoller l'any 1945, responent a un estudiant que li va preguntar per què els alemanys no van enfrontar-se als nazis: "Primer van venir a buscar els comunistes i, com que jo no ho era, vaig callar. Després van venir a buscar els socialistes i els gremialistes, però jo no era cap de les dues coses així que no vaig parlar. Després van venir a buscar els jueus, però jo no era jueu. I quan venir a buscar-me a mi ja no quedava ningú".
No, no tots som Lorca. N'hi ha uns quants que no en van tenir prou assassinant-lo un cop.

És curiós aquest sobtat interès pel bàsquet dels mitjans de comunicació. Trobo realment increible que unes televisions que no emeten els resultats dels partits de la lliga ACB, ara mostrin tanta falera basquetbolística.