Per pura casualitat he ensopegat amb el blog de José Enrique Carrero-Blanco Martínez-Hombre (encara que sembli estrany és una sola persona). Aquest senyor és el net de Carrero Blanco, el dirigent franquista mort per ETA. Llegint unes quantes de les seves entrades no em deixe de sorprendre com els testos es semblen a les olles.

Genial entrada del blog La vaca sorda.

Desil·lusionant article de Heribert Barrera a l'Avui. És una decepció que algú com l'expresident del Parlament de Catalunya fagi servir tota la retòrica antiisraeliana habitual dels progres catalans.

Aquí podem llegir com Ahmadinejad (l'amic dels nens, el membre de l'aliança de "civilitzacions" i que només vol l'energia nuclear per us pacífic) com deixa anar tot el seu odi cap a Israel.

Caldria felicitar i valorà els pebrots que tenen tots els iranians que son capaços de fe front al seu govern i continua protestant. Veien aquesta gent tinc clar que hi ha un futur de pau, llibertat i progrés pel món musulmà.

Un cop més un article genial d'en Iu Forn.

Veien els aldarulls a Pozuelo De Alarcón no entenc que no es donin compte que el problema amb els joves madrilenys és que estan mal educats ja que se'ls educa en la inmersió linguística en castellà.

Totalment d'acord amb en Luri.

En El País expliquen la revolta que es va formar durant la roda de premsa d'en
Michael Moore a la Mostra de Venècia quan uns periodistes li digueren que els demanaven 2000€ per entrevistar-lo. És grotesc que en Moore els demanés probes d'això quan a les seves pel.lícules no li calen aquestes per difamar a qualsevol.

El seu film és una crítica ferotge al capitalisme. És un sarcasme com en Moore (o potser, cal dir Morro) és fa d'or criticant tant el sistema capitalista com el "somni americà" quan ells és un clar exemple d'aquest.

Aquest cas serveix per il·lustrar la diferència entre una societat democràtica i capitalista i una de comunista. A la capitalista no tant sols és posible criticar-la, si no, com en aquest cas acabar fent una fortuna amb això. En canvi a una societat comunista si la critíques acabes en un camp de reeeducació.

Sembla que els idiotes d'Aturem La Guerra no perdran l'oportunitat d'avergonyir-nos un cop més.

Aquí es pot veure la diferència entre un model de predicció climàtic i la realitat.

Llegint el bloc d'Alana Moceri (presidenta del Partit Demòcrata a Espanya) trobo una entrada sobre el difunt Senador Ted Kennedy. M'ha fet gràcia la següent frase:

El tenia la ventaja de tiempo que no tenia sus hermanos—y en vez de ahogarse en todo el dolor de perderles, de ser el hermano pequeño que nadie nunca esperaba que sería el patriarca del familia—el se puso a trabajar.

Suposo que aquesta referència a no "ofegar-se" deu ser per les conegudes habilitats del senador per nadar mentres deixaba que moris ofegada la seva secretària.