Trobo molt interessant aquest article sobre l'efecte de la globalització en la pobressa. El text és una mica llarg, però, crec que val la pena llegir-lo.

Tinc el costum de no llegir mai els articles de la Isabel-Clara Simó, però, avui no he pogut aguantar la tentació i ho he fet. L'escric sencer ja que no ser com fer-ho en forma d'enllaç:






Sobre el comunisme
Isabel-Clara Simó
El comunisme ha estat un mot tabú les darreres dècades; però només en una direcció: els anticomunistes han clamat, cridat i sentenciat en totes les plataformes a l'abast; els comunistes han callat, en part perquè se sentien avergonyits de la derrota i en part perquè els temps havia virat en contra. De sobte es considera que tal cosa és un valor i tal altra un antivalor, i és molt difícil anar-hi en contra. Em fan gràcia aquells contestataires que parlen enèrgicament a favor dels valors i en contra dels antivalors i ho escriuen amb la satisfacció de sentir-se valents. I originals. Tanmateix només te la jugues quan vas contra els valors i a favor dels antivalors. Qui ho ha provat sap exactament de què parlo.

Hi ha hagut tones de paper contra el comunisme, amb aquell punt de passió que fa sospitoses les dades i refutables els arguments. Ara bé: ¿em podeu dir, amb la mà al cor, que hi ha les mateixes motivacions en l'individu que es fa feixista que en l'individu que es fa comunista? ¿Em podeu dir, amb la mà al cor, que és el mateix Pinochet que Castro? ¿I Franco que Tito? ¿Em podeu dir, amb al mà al cor, que els crims que han fet dirigents comunistes eren tan inevitables, i tan doctrinaris, com els crims racistes del nazisme?

Fins i tot en aquesta època en què l'esquerra ha fet una reculada impressionant, quan de qualsevol opinió que no sigui liberal es diu que és cosa de fanàtics i d'infantils antiamericans -ho llegim cada dia-, doncs fins i tot en aquesta època no hauríem de donar per enterrat el pensament crític. Perquè el regne dels beneficis no coincideix amb el regne de l'equitat. Fa 2.500 anys que ho sabem.

Desprès he llegit aquest altre article i em dono compte dels bons sentiments que sempre han tingut els dictadors d'esquerres. Potser et mataran, però, ho faran pel teu bé i el de la Humanitat sencera.

Llegint aquestes declaracions del president iranià. Un no pot evitar pensar a on l'enviaria a ell i no és a un lloc entre Alemanya i Austria, és a un lloc que comença per M i que no puc dir ara per ser horari infantil.

En el butlletí que envia la Fundació Catalunya Oberta he trobat això:


La Roda de Molí
GREENPEACE

Fàcil solució

Greenpeace España ha elaborat un estudi sobre l’elevat potencial de les energies renovables a Espanya, especialment l’energia solar. En la nota de premsa elaborada per l’organització destaquen que “les energies renovables podrien abastir 56 vegades tota la demanda d’electricitat de la península”.

Greenpeace afirma que el proveïment de la demanda energètica amb fonts renovables es podria aconseguir “fent servir només un 5,3% del territori”. Però, què implica aquest “només”?

Doncs, fer servir el 5,3% del territori espanyol vol dir urbanitzar tant de territori com tres vegades el territori que ja està urbanitzat. A Espanya, la superfície de sòl urbà representa l’1,8% de la superfície geogràfica total i a Catalunya representa el 6,6%.

En resum, la meravellosa solució que ens proposa Greenpeace per substituir les fonts tradicionals d’energia per fonts renovables representa per a Catalunya construir al costat de cada poble un altre poble de semblant grandària on, en comptes de cases, s’hi instal·larien plaques solars, molins de vent, etc. per tal d’assegurar el proveïment de la demanda energètica del país. Tan fàcil com això!

El director de Greenpeace, Juan López de Uralde, va declarar en la presentació de l’informe que “som un país ric en energies renovables, que són la forma més segura i neta de garantir el proveïment energètic”. Potser són la forma més segura i neta, però, vol dir, senyor director de Greenpeace, que aquesta solució no tindria un important impacte mediambiental?

No ens faci combregar amb rodes de molí, benvolgut sr. López de Uralde

Cada dia em sorprenc més del que son capaços de dir els ecologistes.