Tinc el costum de no llegir mai els articles de la Isabel-Clara Simó, però, avui no he pogut aguantar la tentació i ho he fet. L'escric sencer ja que no ser com fer-ho en forma d'enllaç:






Sobre el comunisme
Isabel-Clara Simó
El comunisme ha estat un mot tabú les darreres dècades; però només en una direcció: els anticomunistes han clamat, cridat i sentenciat en totes les plataformes a l'abast; els comunistes han callat, en part perquè se sentien avergonyits de la derrota i en part perquè els temps havia virat en contra. De sobte es considera que tal cosa és un valor i tal altra un antivalor, i és molt difícil anar-hi en contra. Em fan gràcia aquells contestataires que parlen enèrgicament a favor dels valors i en contra dels antivalors i ho escriuen amb la satisfacció de sentir-se valents. I originals. Tanmateix només te la jugues quan vas contra els valors i a favor dels antivalors. Qui ho ha provat sap exactament de què parlo.

Hi ha hagut tones de paper contra el comunisme, amb aquell punt de passió que fa sospitoses les dades i refutables els arguments. Ara bé: ¿em podeu dir, amb la mà al cor, que hi ha les mateixes motivacions en l'individu que es fa feixista que en l'individu que es fa comunista? ¿Em podeu dir, amb la mà al cor, que és el mateix Pinochet que Castro? ¿I Franco que Tito? ¿Em podeu dir, amb al mà al cor, que els crims que han fet dirigents comunistes eren tan inevitables, i tan doctrinaris, com els crims racistes del nazisme?

Fins i tot en aquesta època en què l'esquerra ha fet una reculada impressionant, quan de qualsevol opinió que no sigui liberal es diu que és cosa de fanàtics i d'infantils antiamericans -ho llegim cada dia-, doncs fins i tot en aquesta època no hauríem de donar per enterrat el pensament crític. Perquè el regne dels beneficis no coincideix amb el regne de l'equitat. Fa 2.500 anys que ho sabem.

Desprès he llegit aquest altre article i em dono compte dels bons sentiments que sempre han tingut els dictadors d'esquerres. Potser et mataran, però, ho faran pel teu bé i el de la Humanitat sencera.