Els jugadors espanyols professionals de bàsquet associats al sindicat ABP han desconvocat la vaga que tenien prevista. Aquesta protesta era per defensar els drets, segons ells, dels jugadors espanyols. No tinc cap dubte que si un sindicat de qualsevol activitat no esportiva demanés un mínim de contractacions de treballadors nacionals enlloc d'estrangers, rebria un allau de crítiques. No entenc perquè acceptem respecta l'esport uns raonaments totalment xenòfobs que en la resta d'àmbits de la vida no acceptem.
El sindicat de jugadors caldria que expliqués quin jugador espanyol bó no té feina. Pel que jo ser dos juguen a la millor lliga i un altre, Albert Miralles, juga a Itàlia degut a que va deixar el seu club espanyol, Joventut de Badalona, trencant el contracte i si vol jugar a la ACB cal que li pagui una indemnització. Descomptan aquest tres atletes no trobo cap jugador nacional bó que no tingui equip.
El que més m'ha fet gràcia d'aquest assumpte són les declaracions de Raúl López solidaritzant-se amb els jugadors per que segons ell "cal protegir el jugador nacional". Suposo que ell ja s'haurà posat en contacte amb el seu equip de la NBA els Utah Jazz per rescindir el seu contracte i que el seu lloc l'ocupi un jugador americà per que "cal protegir el jugador nacional". Però segurament el que pensen en Raúl López i companyia és que tots el jugadors són "nacionals", però, uns més "nacional" que els altres.